¿LO QUE
NATURA NON DA, SALAMANCA NON PRESTA?
Miguel
López Melero
Director
del Proyecto Roma. Universidad de Málaga.
En aquest article es fa una
reflexió sobre el sentit de la educació i el seu desenvolupament. Així doncs,
l’autor primerament introdueix el tema amb la exposició de dos tipus de
posicions al respecte, per un costat, la cultura generalitzada sobre el
desenvolupament produït de manera natural, d’altre, la concepció del desenvolupament com a
conseqüència de les relacions socioculturals.
D’aquesta manera, l’autor
ens explica que el projecte que ell mateix coordina es troba dins del segon
pensament. Així mateix, en paraules textuals: “ Como proyecto educativo, su finalidad básica y
fundamental se centra en mejorar los contextos familiares, escolares y sociales
desde la convivencia democrática, el respeto mutuo y la autonomía personal,
social y moral”.
A continuació, ens aporta
una sèrie d’exemples que duen a terme aquesta pràctica educativa com El programa de Desarrollo Escolar (School
Development Program) del profesor James Corner, etc.
Així doncs, tots aquests
són exemples d’escoles sense exclusió. Amb això, l’autor vol fer-nos veure que
aquest tipus d’escola és possible si tota la societat participa i sobretot si
canvia el concepte d’escola actual.
Tot seguit, Melero fa una
valoració de les investigacions i teories científiques en les quals es basa el
projecte. Així mateix, entre altres autors, esmenta a Alexander Luria (1974,
1980) amb el seu treball sobre els processos lògics del pensament.
Tornant al tema principal
de l’article, l’autor proposa una nova visió d’escola inclusiva per aquells xiquets amb
dèficits intel·lectuals, concretament. Així, argumenta que tots
podem arribar a uns bons desenvolupaments culturals i cognitives, persones amb o
sense deficiències. Així doncs, tots som competents i aprenem, ens eduquem i
construïm la nostra persona mitjançant les relacions socials, l’aprenentatge
cooperatiu i compartit. En paraules de l’autor: “ El aprendizaje compartido genera inteligencia
compartida, el grupo se enriquece cognitivamente porque el origen de la
inteligencia es social y cualquier individuo resuelve cualquier situación con
la ayuda del otro”.
Al meu parer, aquest
article ens presenta, amb una base científica i amb una bona argumentació, una
nova visió d’escola inclusiva on tots (mestres i alumnes) aprenem de manera
cooperativa, compartida i per tant fem que el nostre aprenentatge siga
significatiu en la formació de la persona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario